Through the looking glass

Through the looking glass és l’últim capítol de la tercera temporada de la sèrie Lost, per a mi el millor capítol de la sèrie (sense comptar la sisena temporada, que encara no he pogut gaudir).

Charlie, un dels personatges principals, haurà de visitar una de les estacions de la iniciativa Dharma, que es troba situada sota el mar, per tal de eliminar les interferències que impossibiliten als losties comunicar-se amb l’exterior. Finalment Charlie morirà ofegat després d’haver-se comunicat a través dels equips de l’estació amb un vaixell que els estava buscant. Un vaixell que serà el protagonista de la quarta temporada. Així doncs, un cop més, Lost ens anticipa una peça clau en una season finale. La mort d’aquest personatge és sense dubte una de les millors escenes de tota la sèrie. Emocionant.

També aquesta season finale ens anticipa el trencament del grup de Benjamin Linus (the others)que succeirà al llarg de la quarta temporada i sobretot a la cinquena. John Locke, el personatge més misteriós –i per molts, el millor- cada vegada està més convençut que la illa té plans per a tots ells i que no és casualitat l’accident aeri del Oceanic 815. Locke ja encamina el rol de líder que portarà a terme en les següents temporades. Altre cop, pistes i més pistes del futur de Lost.

El més destacable. Si durant les tres primeres temporades estàvem acostumats a que cada capítol es teixís amb flahsbacks, en aquesta season finale se’ns introdueix (si, altre cop) el que passarà a la quarta temporada; Ja no veurem més flashbacks, tindrem espectaculars i sorprenents flashforwards. Un recurs que ens donarà molta més informació però a la vegada ens “descol·locarà” encara més.

La fotografia seguent demostra la sempre voluntat dels guionistes de “jugar” amb nosaltres. Cada capitol és ple de petits detalls, nombres o frases sol aptes per a veritables fanàtics de Lost.

Imatge extreta del Through de looking glass.

HOFFS/DRAWLAR, anagrama de Flashforward.

Lost es caracteritza pels seus girs argumentatius, quelcom molt particular també de la serie Alias, produida anteriorment per J.J. Abrams, productor també de Lost. El seu montatge, de 42 minuts, es basa sempre en dos linies argumentatives. Com ja hem dit, a les primeres tres temporades combinaran el present (el que passa a l’illa) i els flashbacks, la quarta remplaçarà aquests pels flashforwards, la cinquena combina dues realitats presents però amb salts al temps i la sisena introduirà els flashsideways o linia temporal alternativa a la trama original. Tota una experiència abrumadora però plena de matissos i detalls “marca de la casa”.

Pel que fa al ritme, aquest no és gaire precipitat. L’abundància d’informació fa que els capitols, en general, no tinguin un ritme ràpid.

Com sempre, una fotografia espectacular, sobretot a partir de la cinquena temporada amb alta definicó i blue ray amb imatges amb una profunditat inèdita. Escenaris realment impressionants i efectes especials ben lograts.

El capítol acaba amb un grandíssim cliffhanger on Jack Shephard, després d’haver aconseguit sortir de l’illa (vist en un flashforward) li diu a Kate (una altra de les supervivents que ha aconseguit sortir de l’illa) una frase que va deixar molt més que oberta tota la trama Lost, “we have to come back”, és a dir, “hem de tornar (a la illa)”. Bravo.

Elena Gavaldà Dattoli