Avatar (2009)

PRECAUCIÓ, AQUEST ARTICLE CONTÉ SPOILERS

Quinze anys ha hagut d’esperar James Cameron per veure realitzat el món de Pandora. I és que, el director de l’exitòs Titanic, ha tardat tot aquest temps en poder veure la seva última creació, Avatar.

Una pel·lícula de fantasia recreada a l’any 2145 on els humans intenten envair el planeta Pandora, que guarda un mineral molt valuòs a la terra. Per tal d’aconseguir l’explotació del preciat mineral, un soldat americà haurà de conectar-se al seu avatar –creat a partir d’ADN humà i na’vi- per convèncer els habitants del planeta, els na’vi, que abandonin les seves terres.

L’argument, no obstant, també es centra en la història d’amor entre el soldat i la princesa de la tribu na’vi. Aquest és el punt més dèbil de la pel·lícula; els tòpics inunden la trama: noi coneix noia, s’enamoren -tot i pertanyer a mons diferents-, els dolents són molt dolents, el happy end...Aquesta pel·lícula no ens explica res de nou, podriem definir-la com una barreja entre Dancing with wolves (1990) i Pocahontas (1995). Com a positiu, el missatge de pau que transmet i la dura crítica als governs que utilitzen la guerra per al benefici.

El que si és nou, i de quina manera, són els efectes especials, d’una qualitat inmillorable, la qualitat gràfica, un autèntic plaer per a la vista. Un realisme que gràcies al 3D ens introduiex directament a Pandora i ens apropa als sentiments dels personatges. La captura de moviment utilitzada per Cameron esdevé una gran avenç tecnològic que de ben segur repercutirà en el futur cine.

El muntatge resulta genial, 161 minuts que passen volant, l’emoció és el factor clau del film; les bellíssimes imatges combinades amb l’espectacular banda sonora fan que l’escena de la caiguda de l’arbre esdevingui el clímax de la pel·lícula.

La produnditat que aconsegueix, els colors, la fotografia, els plans...tota una experiència per als cinc sentits, una pel·lícula que s’ha de veure.

Elena