F for Fake (Fraude), estrenada el 1974, és un dels films d’Orson Welles que ens fa referència a la idea de l’engany. La farsa que fa que moltes vegades la mentida s’apropi a la realitat i fins i tot, com veiem a la pel•lícula, aquesta construeixi una nova realitat.
El film comença amb el cineasta adoptant la figura d’un mag que amb el moviment ràpid de les seves mans ens enllaça una breu introducció que ens diu: “Durante la próxima hora todo lo que oirán será verdad y basado en hechos reales”. A partir de llavors la pel•lícula entrellaça les històries de dos grans falsificadors: Elmyr de Hory (pintor) i Clifford lrving (autor de la seva obra biogràfica “Fake”) i ho fa de manera tant formal que es fa impossible diferenciar la veritat del fictici. Exactament una hora després comença un fragment final de la història de Oja Kodar, el seu avui i Picasso on hi torna a haver la farsa entre la representació i la realitat.
És interessant el fet que dins d’aquesta hora, Welles, realitzi el seu autoretrat quan descriu el món de la farsa amb diversos exemples de la seva trajectòria professional on destaca el programa radiofònic de la invasió marciana a Nova Jersey.
A més, “F for Fake” ens fa reflexionar sobre els artistes, els falsificadors i els experts de l’art quan ens diu que si una obra falsificada es posada davant d’ulls experts, aquests no sabran distingir la real de la copia. Amb aquesta ridiculització ens preguntem: Qui és l’expert i qui el falsificador? I, què ens determina què és art?
Tot i que el documental incita a una reflexió, el muntatge és visualment difícil de digerir i fa que el fil argumental costi de seguir. Tot i així el que es proposa Welles es compleix: amb les farses entrellaçades, els documents obtinguts de premsa i gràfics televisius, la seva sala de muntatge i els altres recursos aconsegueix generar una història on no es veu la línia de la realitat i la farsa.
El film comença amb el cineasta adoptant la figura d’un mag que amb el moviment ràpid de les seves mans ens enllaça una breu introducció que ens diu: “Durante la próxima hora todo lo que oirán será verdad y basado en hechos reales”. A partir de llavors la pel•lícula entrellaça les històries de dos grans falsificadors: Elmyr de Hory (pintor) i Clifford lrving (autor de la seva obra biogràfica “Fake”) i ho fa de manera tant formal que es fa impossible diferenciar la veritat del fictici. Exactament una hora després comença un fragment final de la història de Oja Kodar, el seu avui i Picasso on hi torna a haver la farsa entre la representació i la realitat.
És interessant el fet que dins d’aquesta hora, Welles, realitzi el seu autoretrat quan descriu el món de la farsa amb diversos exemples de la seva trajectòria professional on destaca el programa radiofònic de la invasió marciana a Nova Jersey.
A més, “F for Fake” ens fa reflexionar sobre els artistes, els falsificadors i els experts de l’art quan ens diu que si una obra falsificada es posada davant d’ulls experts, aquests no sabran distingir la real de la copia. Amb aquesta ridiculització ens preguntem: Qui és l’expert i qui el falsificador? I, què ens determina què és art?
Tot i que el documental incita a una reflexió, el muntatge és visualment difícil de digerir i fa que el fil argumental costi de seguir. Tot i així el que es proposa Welles es compleix: amb les farses entrellaçades, els documents obtinguts de premsa i gràfics televisius, la seva sala de muntatge i els altres recursos aconsegueix generar una història on no es veu la línia de la realitat i la farsa.
Salut,
Per: Rosa Castellnou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada