El film està ambientat en una societat en la que l’efecte hivernacle va fondre els pols i va deixar algunes capitals davall aigua. En aquest futur, s’ha aconseguit replicar a sers humans amb robots que pel seu aspecte físic són gairebé indistingibles. David és el primer prototip de robot d’una empresa que l’ha impulsat a sentir, somiar i fins i tot, estimar. I això és el que farà: estimar la seva mare incondicionalment qui té el seu fill en estat vegetal i junt amb el seu marit, decideixen adoptar-lo.
El fill, en Martin, es recupera milagrosament i torna a casa amb els seus pares. A causa d’unes discrepàncies entre ells, la seva mare adoptiva el porta al bosc amb un ós de peluix on es toparà amb Gigoló Joe, un robot que l’ajudarà a que no el matin a “la Fira de la Carn” i a trobar a la Fada Blava per convertir-se en humà i aconseguir l’amor de la seva mare.
La pel·lícula costa una mica de seguir perquè l’acció passa en tres espais completament diferents (a casa i al bosc, a la ciutat i dos mil anys després); es fa una mica pesada i fins i tot llarga, sobretot amb el final, on l’espectador amb el joc que el director fa amb la realitat i el futur, crea una dimensió massa allunyada de la realitat que pot provocar un argument una mica dens per l’espectador.
Però el fil argumental es segueix gràcies a l’actuació meravellosa de l’actor principal, que ens reflexa una intensitat emotiva amb la seva mirada que ens dóna calor i tendresa. Aquesta mirada innocent ens fa veure des dels ulls d’un nen reaccions tant impactants com la Fira de la Carn (on s’exterminen els robots) o una de les escenes que més commou: quan en David s’adona amb una fila d’androides idèntics a ell en construcció, que només és un robot.
Pel que fa als personatges, n’hi ha un que no dóna tot el que pot de sí: en Gigoló Joe. Ell és un robot seductor que conquista a les dones amb el seu encant. El personatge té massa clar que produeix una atracció irresistible cap a les dones, pot dir que coneix tot el que elles necessiten d’un home i surt en escenes on deixa el sexe com una mercaderia. El fet important no és aquest, ja que dins de la seva professió es podria acceptar el seu caràcter, sinó que el personatge pot donar més de sí perquè hi ha escenes on reflexa amb discursos que sap importants reflexions sobre l’experiència dels humans.
Pel que fa a un dels punts claus d’un film, el final (i sento desvetllar-lo), decep una mica perquè durant tota la pel·lícula esperem que el David es transformi en un nen normal i aconsegueixi l’amor de la seva mare. En canvi d’això, després d’un llarg film, el nen no ho aconsegueix i és més: es congelat davall les aigües del mar durant dos mil anys mirant a la Fada Blava i només aconsegueix un dia amb la seva mare.
Tot i això, la pel·lícula té molts moments brillants i plens de sentiments, com per exemple, quan la mare activa els afectes al nen o quan el deixa al bosc. Jugant amb diferents sentiments, el film ens deixa veure com amb seqüències tant dures com l’execució en públic dels androides, els éssers humans estan plens d’egoisme, crueltat i indiferència al dolor dels altres; en canvi, els éssers mecànics, en molts moments de la pel·lícula ens mostren la seva compassió, solidaritat i lleialtat als altres, fet que dóna de pensar.
Així doncs, es pot concloure dient que el film és una utopia als sentiments, una representació de la lluita d’un nen que té un amor real cap a la seva mare i fa el possible ple de tossuderia i lleialtat perquè ell mateix, també sigui real dins d’una societat futura i plena de ficció.
Salut,
Per: Rosa Castellnou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada